Maternitat Suïssa d’Elna – Castell d’en Bardou
La Maternitat porta una doble denominació: Maternitat Suïssa d'Elna i Castell d'en Bardou. Abans que la història de la Maternitat fos descoberta, a Elna l'edifici era conegut des de començaments del S. XX amb el nom de «Castell d'en Bardou», el qual el va fer construir cap a 1900 l'industrial català Eugène Bardou (1852-1927), procedent d’una família de fabricants de paper de fumar. A més d’empresari, va ser un home interessat per la política i un progressista social (un dels creadors de les Assegurances Mútues dels Pirineus Orientals), moderat amb el pas del temps. La marca referència de les seves fàbriques es deia «El Nil». Aquesta marca va representar tan bé la família que es va afegir popularment al cognom familiar. Així, Eugène Bardou, «Bardou-Nil», es distingia d'una altra branca molt cèlebre d'aquesta família, els «Bardou-Job», en referència a una altra marca de paper de fumar. Els Bardou-Nil van fer estades freqüents en aquesta residència de vacances, des de començaments de segle fins a 1927.
Després, el castell es va vendre a uns agricultors veïns, la família Mirous. Aquesta família, propietària del castell l’any 1939, va llogar l'edifici a Elisabeth Eidenbenz.
La Maternitat en el seu context històric
El context d'aquest període és el de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), amb el seu seguici d'execucions, de por, de denúncies i de sofriments generalitzats.
Cap a finals de gener de 1939, les tropes franquistes envaeixen Barcelona i provoquen un èxode massiu cap al nord. La República espanyola veu la seva fi propera. És la Retirada. A començaments de febrer de 1939, una enorme multitud s'amuntega contra la frontera francoespanyola. Aproximadament 500.000 persones entren a la Catalunya Nord, el doble de la població local.
Si una part dels refugiats és enviada directament a l'interior de França, una altra gran part és internada en Campaments de Concentració situats sobre les platges (Campaments de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià, El Barcarès i Ribesaltes). Malgrat la compassió de les poblacions locals, la premsa de l'època els tracta malament i les condicions de vida són molt difícils en aquests campaments per falta d'higiene, per cures mèdiques aleatòries, una alimentació de mala qualitat, a més del mal moral,….
Els refugiats pensen tornar ràpidament a Espanya si la República reprèn l'avantatge sobre els franquistes. Però l'abril de 1939 el General Franco es proclama vencedor, i els refugiats es troben cada cop més en situació precària. Malgrat tot, a causa de les difícils condicions de vida als camps, molts escullen tornar a Espanya perquè Franco els promet que seran tractats amb justícia. Desgraciadament, molt dels que escullen la tornada, no trobaran més que la presó, els treballs forçats o les execucions...
Algunes persones poden sortir dels campaments per treballar; altres escullen l'exili a Amèrica (Mèxic en particular, havia obert les seves portes). La situació dels refugiats s'agreuja encara més quan França entra en guerra contra Alemanya, a partir de setembre de 1939. Als campaments, les dones embarassades a punt d'infantar es troben en una situació molt difícil. No hi ha cap tipus de previsió. Algunes van a l'hospital (quan el cas era greu); altres pareixen a les pujades de Perpinyà; per a altres l'única solució és tenir els fills damunt la sorra. Les possibilitats de supervivència dels nounats són molt febles.
És per aquesta raó que l'organització humanitària «Ajuda Suïssa als nens Víctimes de la guerra» que havia col.laborat a Espanya entre 1937 i 1939, i que es trobava igualment refugiada aquí, decideix crear una maternitat per a les dones dels campaments.
La primera maternitat s'instal.la a Brullà (prop d'Elna), però ha d'abandonar ràpidament la casa on havia trobat refugi. Un dels responsables d'aquesta organització, Elisabeth Eidenbenz, jove mestra suïssa de 26 anys, descobreix el castell d'en Bardou desocupat i el lloga als seus propietaris. Va esdevenir la directora i l’ànima d'aquesta maternitat.
Després d'haver efectuat les reformes necessàries, la Maternitat obre les seves portes a començaments de desembre de 1939. El primer nen neix el 7 de desembre. Fins a finals d'abril de 1944 en naixeran 597 (20 naixements de mitjana per mes).
Aquesta maternitat servirà per a les dones de tots els campaments de Catalunya Nord, incloent-hi el de Ribesaltes, que, des del començament de la II Guerra Mundial, reagruparà igualment els jueus destinats a la deportació. Però dones d'altres campaments (Gurs, el Vernet ...) vindran també a la Maternitat, així com les dones amagades en situació precària. Algunes dones d'Elna o dels voltants vindran a parir aquí per raons pràctiques i d’higiene. Poc a poc, les refugiades republicanes d'Espanya seran reemplaçades per les jueves del Campament de Ribesaltes i per algunes gitanes també perseguides (hi havia una vintena de nacionalitats diferents).
La Maternitat gaudirà d'un estatut de neutralitat tolerat pels Nazis a condició que el personal humanitari respecti l'estricta neutralitat suïssa; concretament allò volia dir que l'organització suïssa i Elisabeth havien d'obeir les seves ordres i denunciar o lliurar els jueus recercats. És clar, el personal de la Maternitat intentarà per tots els mitjans desobeir aquestes ordres, fins que la Gestapo decideix arrestar Elisabetb Eidenbenz; se salvarà per poc de la deportació.
Els nazis clausuren la Maternitat definitivament a finals d'abril de 1944 ; dones, nens i tot el personal seran expulsats. Però l'ocupació Nazi va acabar l'agost del 1944. Elisabeth Eidenbenz torna a Suïssa i després a Àustria, on dedicarà la seva vida als orfes.
Després d'un oblit de 50 anys, el Sr. Charpentier, mestre vidrier d'Elna, compra el castell en ruïnes (havia perdut una de les seves ales). Un cop restaurat es descobreix la història de la Maternitat gràcies a persones que hi havien nascut, com Guy Eckstein, el qual localitza Elisabeth Eidenbenz a Àustria, on ella encara conservava centenars de fotografies i tots els seus records. Elisabeth torna a la Maternitat el 2002.
El municipi d'Elna va comprar l'edifici el 2005 pel valor històric i simbòlic del castell en la nostra història contemporània. L'edifici serà conservat com a lloc de memòria i com a exemple d'acció humanitària; aquest indret ha estat un símbol de pau en un món de violència, de guerra i d'inhumanitat. Elna té igualment la voluntat de continuar l'obra d'Elisabeth Eidenbenz, tot acollint en un «hostal humanitari» dones que visquin avui situacions semblants a les de les refugiades d'aquesta època.
http://www.maternitesuissedelne.com (text adaptat)
